Castanyada o Halloween?

Cada 31 d’octubre tenen lloc dues antigues tradicions: la Castanyada i el Halloween. En aquestes línies tractarem d’argumentar quina de les dues celebracions hauria de ser la protagonista a casa nostra, Catalunya.

La Castanyada és la nostra tradició autòctona. Se celebra típicament el dia de Tots Sants, tot i que en l’actualitat és més freqüent fer-ho la vigília, el 31 d’octubre. La festa té l’origen en una celebració funerària. És habitual menjar castanyes, moniatos i panellets: els carrers de les poblacions més importants s’inunden de parades que venen els dos primers productes, mentre que les pastisseries s’encarreguen d’elaborar el tercer.

A les escoles la Castanyada se celebra amb una menjada col·lectiva de castanyes, tot i que són poques les famílies que realment organitzen un àpat a nivell particular.
Les castanyes i els panellets són típics de la Castanyada. Imatge: Màgic Badalona

El Halloween és una festivitat d’origen celta i irlandès que se celebra bàsicament als Estats Units, el Canadà, Irlanda i Escòcia. Als seus inicis l’objectiu era foragitar els mals esperits, motiu pel qual es col·locaven espelmes de naps a les portes de les cases. Quan els irlandesos es van desplaçar cap al continent americà, els naps van canviar-se per carabasses.

Actualment el Halloween es commemora amb una activitat que duen a terme els nens, anomenada Trick or treat, on aquests visiten totes les cases del seu barri disfressats perquè els regalin caramels. Aquesta activitat és l’evolució d’una pràctica irlandesa: oferir menjar als esperits i als pobres. Per tant, als EUA s’organitzen expedicions de Trick or treat per aconseguir caramels i festes de temàtica terrorífica, així com concursos de disfresses i recreacions de cases encantades.
El Halloween es basa en tot allò que té una connotació terrorífica. Imatge: Taringa

Recapitulant: tant la Castanyada com el Halloween són dues celebracions diferents, que comparteixen, però, el seu orígen fúnebre i espiritual. El Halloween s’ha convertit en una activitat molt comercial, i gràcies al poder dels Estats Units s’ha escampat arreu del món.

En l’última dècada la festa americano-irlandesa ha arribat a Catalunya, coincidint justament amb la Castanyada, fet que ha provocat que, malauradament, la nostra tradició autòctona hagi acabat arraconada. A més, a les escoles de Primària s’aprofita la classe d’anglès per explicar el Halloween i celebrar-lo. Les sèries de televisió estatunidenques que ens arriben també difonen la festa invasora.

Així ha estat com finalment ens hem trobat amb nens disfressats tocant els timbres de les cases catalanes perquè els regalin caramels. El Halloween s’ha instal·lat al nostre país i ha tingut una bona acollida entre els nens. Està bé acollir tradicions foranes, sempre i quan n’entenguem la procedència i el motiu de la seva celebració, que en el cas del Halloween és prou desconegut. Però quan una tradició arriba per arraconar-ne una d’autòctona és el moment d’aturar-se i no deixar-se portar per la novetat.

Cada territori té les seves festes pròpies, i la seva conservació depèn dels ciutadans: són els únics que poden evitar que caiguin en l’oblit. Està molt bé conèixer tradicions d’altres països, però si volem importar-les les hem d’entendre, i pensant sempre en que és nostre.

Si no és així, Catalunya acabarà convertida en una terra sense personalitat pròpia, que s’haurà deixat dominar i influir per tradicions foranes que no hi tenen cap mena de relació i que apareixen del no-res. No hem d’adoptar un costum simplement perquè ens resulti divertit.

Els catalans no tenim cap motiu per celebrar el Halloween: ni històric, perquè és una festa que no té vincles amb la nostra terra; ni cultural, perquè ja tenim una tradició pròpia el mateix dia. Ara és quan hem de demostrar de què estem fets: som la nació catalana o simplement un grup de ciutadans sense imaginació que arreplega tots els costums que veu? Pensem-hi.

Bloguer i narrador

Peu de pàgina