La consulta del 9N, la independència i la democràcia

Agafar una papereta, marcar l’opció desitjada i dipositar-ho dins d’una urna. Aquest és el gest que tots els catalans hauríem de poder fer diumenge que ve, en la coneguda consulta del 9N.

Un gest, però, que no agrada a certs col·lectius, especialment al govern espanyol, que està posant totes les traves possibles per impedir una votació sobre el futur polític de Catalunya a qualsevol preu. En aquest article estudiarem els motius que han empès els catalans a demanar una consulta, els que porten el govern espanyol a prohibir-la i els punts a favor de la independència.

Per què una consulta?

Catalunya és una nació, perquè tal com diu la definició d’aquest mot, està formada per un conjunt de persones que comparteixen unes característiques: un idioma, una història, una cultura, unes tradicions i, en definitiva, una voluntat de viure junts. I, juntament amb Euskadi, Escòcia, Bretanya o el Quebec, entre altres, forma part del grup de nacions sense Estat. Es tracta de territoris que, normalment, tenen unes característiques pròpies, diferents de les de l’Estat del qual formen part.

Estem d’acord que Catalunya no té les mateixes tradicions, llengua pròpia o història que la resta de l’estat espanyol. Moltes vegades els habitants de les nacions sense estat ja viuen bé formant part d’un estat més gran. Però aquest no és el cas de Catalunya, motiu pel quan s’ha engegat un procés que vol conduir cap a la independència.

No és difícil entendre com s’ha arribat a aquesta situació i com, una part dels catalans, vol separar-se d’Espanya. El govern espanyol no posa les coses fàcils per a Catalunya, i en tenim exemples molt recents: la LOMCE o Llei Wert, que vol reduir les hores de català i introduir la llengua castellana com a vehicular si un alumne ho demana, els impostos altíssims que es paguen al govern central i dels quals només en torna una part… El president Rajoy i els seus ministres sempre tenen alguna cosa a dir quan s’aproven noves lleis a Catalunya i vol mantenir aquesta controlada al seu gust establint lleis d’àmbit estatal que la Generalitat es veu obligada a complir.

La V de l’última Diada va aplegar 1.800.000 persones a Barcelona. Imatge: El Mundo

La independència no és l’única solució a tots aquests problemes. S’han intentat altres vies, com la concessió d’un concert econòmic similar al que hi ha al País Basc (pacte fiscal) per gestionar els nostres impostos, que va ser denegada. Els catalans ens hem trobat amb molts cops de porta i molts nos: potser el més destacat és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, el 2010, que retallava uns quants articles.

La Generalitat ha estat intentant durant molts anys aconseguir més autonomia per a Catalunya, un objectiu que no s’ha aconseguit. Davant d’aquesta situació, ha aparegut l’opció de la independència, que sembla raonable, i que interessa a un bon grapat de catalans. De fet, així ho han demostrat les mobilitzacions de l’11 de setembre dels últims tres anys, amb 1,5 milions de participants a la manifestació del 2012, 1,6 milions a la Via Catalana del 2013 i 1,8 milions a la V d’enguany.

El clam, doncs, és evident. Davant d’això, cal convocar una votació perquè els ciutadans puguin decidir quin és el futur polític que volen per a Catalunya. Ja tenim data i pregunta, ara només cal decidir el vot.

Per què s’hi oposa el govern espanyol?

Si bé no sabem els motius reals que porten el Govern del Regne d’Espanya a prohibir una consulta sobre la independència de Catalunya, podem deduir-los. L’argument més utilitzat és que es tracta d’una votació il·legal i anticonstitucional. No és difícil demostrar que aquesta afirmació és falsa. El que està previst per diumenge és un procés participatiu, que es basa en les competències de la Generalitat per demanar l’opinió dels ciutadans sobre qualsevol qüestió. No és un referèndum. Oblidem-nos d’aquesta paraula, perquè s’utilitza per referir-se al 9N, provocant confusió. Un referèndum és una votació vinculant, i el 9N no ho serà, de vinculant. Es va intentar convocar un referèndum legal el 8 d’abril, quan alguns polítics catalans van anar al Congrés dels Diputats per sol·licitar que el govern espanyol transferís a la Generalitat les competències per organitzar un referèndum. Els diputats s’hi van oposar per majoria, i s’han hagut de recórrer a altres vies.

A finals de setembre el president Artur Mas va signar un decret, convocant una consulta popular no referendària que s’emparava en una llei de consultes aprovada per una majoria parlamentària. El Tribunal Constitucional va suspendre-la cautelarment poc després. Ha estat passats aquests impediments que s’ha convocat un procés participatiu, que és legal perquè només demana l’opinió dels catalans.

El president Mas firma el decret de convocatòria de la Consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya 2014, ara suspesa cautelarment pel TC. Imatge: La Vanguardia

No en té res, de vinculant. I no és acceptable que al segle XXI es prohibeixi votar per a expressar una opinió. El govern espanyol intenta impedir una votació sobre la independència de Catalunya utilitzant tots els mitjans disponibles perquè vol evitar un hipotètic en el resultat. Sap que la independència de Catalunya comportaria seriosos problemes per al conjunt d’Espanya, sobretot si tenim en compte que Catalunya té el 18% del PIB estatal, que és una important destinació turística gràcies a la marca Barcelona i un llarg etcètera. El govern oblida una qüestió important: que hi hagi una consulta no vol dir que guanyi el sí a la independència.

Mentre ho continuï prohibint, seguirà donant una trista imatge al món. Una imatge antidemocràtica, que veta una votació però que tampoc no proporciona cap mena d’alternativa a la situació, més enllà del “diàleg dins del marc legal” que ofereix el senyor Rajoy.

Per què la independència?

Arribats a aquest punt hem vist l’origen del moviment independentista, l’origen de la consulta del 9N i els motius pels quals el govern espanyol prohibeix la votació. Si la Generalitat desobeeix la suspensió cautelar del procés participatiu dictada avui mateix pel Tribunal Constitucional i organitza igualment la consulta, cal definir el nostre vot. Tenim molts motius per anar a favor de la independència, que exposaré a continuació perquè veieu que votar Sí i Sí diumenge és la millor opció.

Catalunya tindria una sobirania completa sobre el seu territori, i podria gestionar-lo com ella preferís, i no com volgués el govern espanyol. Això ens ajudaria a protegir diversos aspectes, com la llengua catalana o l’ensenyament, i a gestionar-ne totalment uns altres, com les autopistes o els impostos.

En definitiva, l’autonomia que tindríem seria total, i això ens donaria l’oportunitat de construir un país nou i millor. És clar que no tot serien flors i violes, però una ocasió com aquesta no es pot deixar escapar.

Votar Sí i Sí el 9 de novembre ens donarà l’oportunitat de construir un país millor. Foto: ABC

No és que ens caigui malament Espanya ni que l’odiem. Al contrari. Espanya és un estat que respecto i que m’agrada, igual que França, el Regne Unit o Bèlgica. Però no vull formar-ne part perquè el govern central no ens tracta prou bé (als catalans) i no caiem gaire simpàtics a alguns dels ciutadans d’aquest Estat. Jo visc en una nació, i vull que aquesta nació s’independitzi d’un país amb el qual no arribarà a bon port. El matrimoni entre Catalunya i Espanya no funciona, i abans que empitjori és millor dissoldre’l. Això sí, sempre que una majoria de catalans hi estigui d’acord. Perquè a nosaltres ens agrada la democràcia. Ens agrada la feina ben feta.

Bloguer i narrador

Peu de pàgina