La reforma horària

El despertador sona a les set del matí. Comença la jornada laboral. A la una, el treballador s’atura uns minuts per dinar i de seguida reprèn la seva tasca, que finalitza cap a les cinc de la tarda. Soparà a les set, passarà una estona amb la seva família i se n’anirà a dormir d’hora. Aquest és l’horari que segueix la majoria d’Europa. La majoria, no tota, perquè l’Estat espanyol és l’excepció que confirma la norma.

El treballador mitjà començarà la jornada a les nou del matí, s’aturarà a les dues del migdia per dinar i, després de tornar a la feina, plegarà a les vuit del vespre. Tot un dia dedicat a l’empresa, on costa trobar forats per estar amb la família. No només segueixen aquests horaris els empleats: els estudiants utilitzen un esquema semblant, igual que els comerços.

Els espanyols i els catalans treballem més hores que la resta d’Europa (el 2011, van ser unes 277 més de mitjana) però produïm més? No, més aviat el contrari. I és que aquests horaris, ben poc europeus, són un residu del franquisme: van ser instaurats cap als anys quaranta.

Aquests arguments són els que utilitza la plataforma Ara és l’hora, que vol una reforma horària a Catalunya. Precisament, a principis d’any, es va presentar una proposta: que tots els rellotges de l’Estat espanyol s’endarrerissin una hora, entrant al mateix fus horari que el Regne Unit i Portugal. Fem un cop d’ull al mapa per a entendre les raons geogràfiques d’aquesta petició:
Imatge original: CIA
Fixem-nos en el Meridià de Greenwich (marcat en verd a la imatge anterior), que marca el fus horari UTC±0, que, de fet, és el que tenen el Rgne Unit, Irlanda, Portugal i Marroc, com podem veure. No noteu res estrany? Exacte: com és que Espanya no pertany a l’UTC±0, sinó a l’UTC+1? Ja es veu que la línia horària fa una acrobàcia estranya al mapa per esquivar l’Estat espanyol, quan, de fet, allò lògic seria que el rebés amb els braços oberts.

A la resta d’Europa no es fa fosc a les deu del vespre, però a Espanya i Catalunya sí. És normal que demanem un canvi. Però què passaria si endarreríssim una hora els rellotges? Simplement, que, a l’hivern, a les cinc de la tarda seria més fosc que a la gola del llop. Realment és això el que volem? Amb mi no compteu.

Curiosament, el Meridià de Greenwich separa Espanya de Catalunya. Per tant, segons la lògica, el canvi horari s’hauria de fer a tot l’Estat (especialment a Galícia, on a les onze de la nit el sol encara saluda) a excepció de Catalunya, situada a la mateixa zona que França i on el canvi horari seria massa perjudicial: les tardes senceres serien fosques, a l’hivern.

És clar que només parlem d’una hora, però que potser no avancem o endarrerim seixanta minuts els rellotges en canviar l’horari d’hivern pel d’estiu i viceversa? I llavors sí que notem el canvi, no, l’endemà de moure les busques?

Em sembla molt bé la iniciativa de voler reformar els horaris laborals, escolars, familiars… Sóc conscient que la nostra jornada comença i acaba massa tard del que és normal. Però per a fer això no cal canviar el fus horari. Només cal que les empreses, les escoles, les botigues i també la televisió i el seu prime-time s’adaptin. Són aquests organismes els que han de canviar els horaris. Fent això tindrem les mateixes hores de llum que ara i podríem aprofitar més el dia. És una manera complicada de fer les coses, sí. Però cal tenir present que Espanya és un país gros: el Sol no es comporta igual al Cap de Creus que al Cap de Finisterre, ben al contrari. Per tant, no és normal fer el canvi a tot el territori.

Veurem què hi diu, el temps.

Bloguer i narrador

Peu de pàgina