L’anglès, una assignatura pendent

Any rere any veiem els resultats de les proves de competències bàsiques, fetes per la Generalitat a 6è de Primària i 4t d’ESO, on hi destaca una assignatura per sobre de la resta: la llengua anglesa. En l’última edició d’aquestes proves van suspendre un 20% dels alumnes. Això vol dir que un de cada cinc estudiants no assoleix unes competències mínimes en anglès.

Davant d’aquesta situació, podem plantejar-nos una pregunta: el professorat està prou qualificat per a ensenyar la llengua anglesa? Des d’Educació Primària fins a Batxillerat jo mateix he tingut molts professors d’anglès diferents, i a gairebé tots els he vist un problema comú: els mètodes utilitzats no són els correctes.

Digueu-me, si no, com és possible aprendre una llengua si el mestre no la utilitza. El professorat no es dirigeix en anglès als alumnes, potser davant del temor de sentir un “No ho entenc“, potser perquè no s’hi sent còmode. Això comporta que els alumnes tampoc no utilitzin l’anglès a classe, resultant en la impossibilitat d’expressar-se oralment en aquesta llengua, perquè com l’aprendrem si no la parlem? De la mateixa manera que no podem saber anar en bici si no fem el pas, no sabrem correctament l’idioma si no el practiquem més enllà de la competència escrita.

En  l’ensenyament públic, tot l’anglès que s’explica és a través d’un llibre de text, d’on se’n llegeix la teoria i se’n fan exercicis per comprovar que el temari “s’ha entès”. Molt ocasionalment es realitza una activitat de comprensió oral (listening), que l’alumnat sol trobar difícil perquè no està acostumat a sentir com parlen els nadius.

Això sí, a partir de cert nivell educatiu (últims cursos d’ESO i a Batxillerat) el professor avalua l’expressió oral dels alumnes, que han de fer una presentació sobre un tema determinat. Llavors és quan hom té l’ocasió d’observar el nivell real dels estudiants, que amb prou feines poden articular frases gramaticalment correctes. Ja no parlem de la poca fluïdesa a l’hora de conversar. I per què passa, això? Doncs, simplement, perquè no han sentit ningú que els parlés en anglès: ni el professor ha fet l’esforç. I és correcte que el mestre demani que els alumnes parlin en anglès quan ell és el primer en no fer-ho? No podem limitar-nos al llibre de text, hem de ser més atrevits: s’han de practicar totes les competències lingüístiques.

El fet que el professor no parli en la llengua que ensenya a mi, personalment, em provoca inseguretat, perquè tinc la sensació que no en sap prou i que el seu nivell no és suficient. Alguns em direu que un professor no hauria de demostrar res. Bé, doncs discrepo. Si un mestre no em demostra que domina l’idioma no me’l puc creure. I dic això perquè m’he trobat amb casos preocupants, especialment aquells on el docent no pronuncia gens bé les paraules. Gens. I llavors haig de tenir una persona així com a model?

“Però si tu ets un estudiant, com pots saber quan el mestre s’equivoca o pronuncia malament?” em preguntareu. Ja fa una bona pila d’anys que assisteixo a classes d’anglès en una acadèmia privada amb professors nadius. Així doncs, ja fa set anys que aprenc l’idioma a un nivell un cert avançat, superior al que s’ensenya als centres educatius. El fet que conversi tot sovint amb nadius fa que conegui prou bé l’accent anglès i pugui detectar quan alguna paraula es pronuncia malament, un avantatge amb el qual no compten els meus companys de classe.

He tastat dues maneres d’ensenyar el mateix idioma: la dels centres d’ensenyament públic (escoles, instituts) i la de les acadèmies privades. Vegem d’una manera molt gràfica quines són les diferències entre els serveis que ofereixen tots dos mètodes:

Les acadèmies privades tenen una oferta molt més àmplia i mètodes més efectius, tot i el seu inconvenient principal: s’ha de pagar. És, però, una inversió que val molt la pena.

Considero que un idioma s’ha d’aprendre amb un professor nadiu, gràcies al qual es coneix l’accent de la llengua, s’adquireix fluïdesa en les converses i, en definitiva, ningú millor que un nadiu amb títol de professor d’anglès pot ensenyar la llengua, i amb una característica molt important: des de dins (vessant formal i informal, llengua del dia a dia, matisos…). Si a això hi sumem que el nadiu coneix el teu idioma o té arrels al teu país, el resultat és excel·lent.

Què vull dir amb això? Que tothom s’ha d’inscriure en una acadèmia privada per aprendre anglès? No ben bé. Depèn del nivell que cadascú vulgui assolir. Ja us avanço que amb el que s’ensenya als instituts catalans no n’hi ha prou per fer un viatge a Anglaterra. Tot i exigir-se un nivell B2 (intermedi alt) al final de l’etapa de Batxillerat, els alumnes tenen moltes dificultats per assolir-lo. Per tant, si es vol aprendre un anglès correcte, útil i d’una manera fàcil i efectiva, la millor opció és un professor nadiu.

Existeix un cas d’aprenentage de llengües, totalment oposat al de l’anglès, que vaig viure de primera mà i que exposaré com a exemple de solució al problema que he plantejat. A l’ESO vaig aprendre francès durant tres anys. La professora no era nadiua, però el seu accent era molt correcte. Quin mètode feia servir per ensenyar la llengua francesa? Parlar en francès durant tota la classe, insistir que els alumnes el parlessin sempre que volguessin intervenir a l’aula i organitzar constantment activitats d’expressió oral en grups de dos. I quins són els mètodes utilitzats pels professors d’anglès? Parlar en català durant tota la classe, aconseguir que els alumnes no utilitzin mai l’anglès per intervenir a l’aula i centrar-se únicament en ensenyar l’idioma a través del llibre de text. Aquest cas, real, que vaig viure jo com a alumne, és tot un exemple pel professorat de llengua anglesa d’avui en dia del qual n’haurien d’aprendre. Alguns trobareu normals els mètodes de la professora de francès, potser són els que s’utilitzaven quan vosaltres estudiàveu. Però, per desgràcia, això actualment és difícil de trobar i ens hem de conformar amb uns professors incompetents que ensenyen l’anglès com qui no vol la cosa.

Segur que aquesta situació no és la mateixa a tot Catalunya. Vaja, això vull pensar. He explicat un cas concret, el de la meva població. Però els resultats de les proves de competències bàsiques que comentava al principi de l’article em fan pensar que el problema és comú arreu del país.

Calen millores, professors, perquè, potser, els que hauríeu de suspendre sou vosaltres. Sé, però, que n’hi ha de qualificats que intenten fer-ho tan bé com poden. A tots aquests, ànims. No defalliu: necessitem un canvi.

Bloguer i narrador

Peu de pàgina