Preparats per la Diada

S’acaba. S’acaba l’estiu i també les vacances. Unes vacances llargues, però que, com passa sempre, s’han fet curtes. El mes de setembre marca el retorn a la rutina. I fa mandra. Molta mandra. Però és un pas que cada any es repeteix i que hem de fer sí o sí.

L’arribada de la tardor porta canvis a la programació de L’apunt, i és que he hagut de reduir el volum de publicacions: conseqüències del ja esmentat retorn a la rutina. De totes maneres, la nova temporada ve carregada d’esdeveniments molt suculents que ens mantindran animats. El primer de tots té lloc demà: la Diada de l’Onze de Setembre, amb l’organització de la gran V al centre de Barcelona, un acte a càrrec de l’Assemblea Nacional Catalana que servirà per mostrar al món -diuen- que els catalans Volem Votar i Votarem. Malauradament, jo no hi seré. Tot i estar a favor de la consulta del 9 de novembre, no tinc ganes de desplaçar-me fins a Barcelona un dia en què les carreteres estaran col·lapsades. A més, no m’agraden les manifestacions ni sentir-me com en una llauna de sardines. No sóc pas claustrofòbic, però no m’atreuen les aglomeracions. A més, haig d’admetre que centralitzar les mobilitzacions a Barcelona em comença a cansar. Vaig passar-m’ho molt bé l’any passat a la Via Catalana: era quelcom innovador i molt pràctic, que es repartia pel territori. Però demà em quedaré a l’Empordà, on s’hi està molt bé. I potser organitzo una V en miniatura, vés a saber. El que no dubto és que l’autèntica V serà completada amb èxit. A falta de vint-i-quatre hores els inscrits passen del mig milió i són ben pocs els trams que queden per omplir.

Independentment de si els participants acaben sent els cinc-cents mil actuals o s’acosten als dos milions, emplenar tot el recorregut ja haurà estat un èxit: és molta superfície, i no ho sembla. Precisament fa uns dies trobava aquest vídeo de l’ANC, ben útil per adonar-se que la V és extensa.

Durant l’estiu s’han improvisat assajos de la V arreu del món: Nova York, París, Londres, Edimburg, Brussel·les… Un centenar de ciutats, aproximadament. Ara es pot veure un muntatge ben aconseguit que recull totes aquestes mobilitzacions internacionals.
Èxit? Fracàs? Polèmica? Ressò internacional? Què passarà demà? En parlaré en una opinió aquest diumenge. Bona Diada!

Bloguer i narrador

Peu de pàgina