Racons amagats

Camino lentament per sobre la grava. Molt lentament. Primer un pas, després un altre. Crec que la sola de la sabata s’està gastant de tant caminar. No sé ben bé què és el que m’ha portat aquí. Bé, de fet sí que ho sé, però no sé de quina manera.

M’enfado amb mi mateix. Què hi faig en aquesta fàbrica abandonada? Les parets estan a punt de caure, i les bigues, rovellades. Estic intentant buscar aquella cosa…

No sé perquè faig cas a aquell llibre. Només m’ha portat maldecaps. Si no hagués estat per la lectura d’aquell llibre jo no seria aquí. Suposo que és el moment, doncs, d’explicar-vos el que m’ha dut fins aquí.

Tot va començar el dia del meu aniversari. El recordo amb tot detall. Des que em vaig aixecar ben d’hora sabia que no seria un dia normal. Les celebracions no van començar fins l’hora de sopar, quan vam celebrar els meus catorze anys.

Just abans d’iniciar l’àpat, la meva àvia, que sempre em sorprèn amb algun objecte estrany, em va donar un regal. Estava molt impacient, m’imaginava tot el que podria ser. Però, al desembolicar-lo, només veig un llibre. Un llibre amb el títol de “Racons amagats”.

De seguida em vaig intrigar. Tenia unes increïbles ganes de llegir-lo. Però en aquell moment no sabia que la novel·la portaria cua.

Vaig començar-lo aquella mateixa nit. Ja a les primeres pàgines em va captivar. Explicava que existeix un objecte que pot canviar la vida d’una persona. Un objecte d’un altre món.

Segons l’autor del llibre, que m’és desconegut, aquest intrigant objecte està amagat en un lloc “atrotinat, vell i a punt de desaparèixer”. Seguint totes les pistes del llibre (o el que a mi em semblaven pistes) he arribat en aquesta fàbrica on em trobo. Aquesta maleïda fàbrica. Tot això és massa estrany. Hi ha alguna cosa que no rutlla en tot aquest afer. Per començar, no sé què s’hi feia en aquest edifici. Ni ho sé ni ho sabré, segurament.

Ja n’estic fart. Me n’he cansat. Això és una tonteria. Estic en una fàbrica buscant un objecte que no sé com és. I a més, no sé ni si estic en el lloc correcte.

Em disposo a marxar, i clavo una puntada de peu en una pedra. De sobte, la pedra toca unes plataformes d’acer recolzades a la paret, i deixa al descobert una entrada secreta a l’interior de l’edifici. Això encara no s’ha acabat.

Entro silenciosament amb compte de no fer soroll. Camino lentament, altra vegada, pels passadissos de la fàbrica. Vaig mirant al terra mirant de no ensopegar amb res. Sobtadament, tinc un gran esglai. Quin espant! Davant meu hi ha una persona, gran, dreta i bruta. Em pregunta què hi faig aquí. Astorat, li contesto que estic buscant un objecte del llibre “Racons amagats”.

Davant la meva sorpresa, m’allarga una petita capsa, semblant a un cofre. Està decorada d’or i pedres precioses. “Obre-la”, em diu. Li faig cas, i lentament obro el cofre. Una llum m’il·lumina. Davant els meus ulls apareix una moneda d’or, amb el gravat “Cercador de racons amagats”.

L’home de la fàbrica em diu que, per haver trobat el cofre, m’he convertit en el propietari de la fàbrica. No sé si estic preparat. No sé què em depara el futur. No sé moltes coses, però segur que les aprendré, perquè aquesta fàbrica amaga molts secrets.

Redacció guanyadora d’un quart premi al 35è Premi Coca-Cola de Relat Breu (2012)

Imatge de pixabay.com

Bloguer i narrador

Peu de pàgina