Quan ens envaeixen Nadal: Tió o Pare Noel?

Per Nadal, cada país celebra les seves tradicions pròpies, tot i que és freqüent adoptar-ne de foranes, ja sigui perquè en falta alguna d’equivalent, per la influència de la televisió i la política o perquè simplement resulten atractives. A Catalunya celebrem el Nadal amb dos éssers màgics: el Tió i els Reis d’Orient. Tot i això, durant les últimes dècades ens ha començat a visitar un personatge típicament americà: el Pare Noel. Tal com vam fer quan debatíem entre Castanyada i Halloween, avui veurem quina tradició és millor celebrar a casa nostra.

El Tió de Nadal

El Tió és un tronc màgic que caga regals als més petits. Per als de fora, aquest costum resulta més aviat estrambòtic; l’explicarem més a fons. El Tió sol ser un tronc d’arbre (en alguns llocs, com a casa meva, és una caixa de fusta o de cartró) que o bé apareix al bosc o bé truca el timbre de les cases. Recentment se l’ha equipat amb una barretina, cara i potes. Tradicionalment, és el 8 de desembre quan arriba a casa i se’l comença a alimentar amb pomes o mandarines cada vespre. D’aquesta manera, el 24 de desembre ja està ben tip i llest per cagar una bona quantitat de regals.

La família es reuneix al voltant del Tió el dia assenyalat i la mainada li comença a clavar cops de bastó al ritme d’una cançó popular. Acabada la cantarella, s’aixeca la manta i es desemboliquen els presents. Aquest procediment es repeteix fins que arriba l’última cagada, indicada, segons el lloc, per una tifa o quatre monedes.

I què caga el Tió? Bàsicament llaminadures, xocolata, provisions per als àpats nadalencs i alguna joguina petita, ja que les grans les porten els Reis. El Tió es fa cagar, amb més o menys freqüència depenent de la zona, als Països Catalans, Aragó i Occitània.

Tions a Barcelona. Imatge: Derby Hotels

Els Reis d’Orient

Els Reis d’Orient són tres personatges: en Melcior, en Gaspar i en Baltasar, que la nit del 5 al 6 de gener vénen de l’Orient a repartir regals als nens (i també als grans) de la península Ibèrica, Itàlia i d’altres països europeus i americans. Es tracta d’una celebració d’origen religiós, ja que es remunta al naixement del nen Jesús: els tres reis, guiats per un estel amb cua, van entregar regals al nouvingut (or, encens i mirra). De tornada, estaven tan contents d’haver pogut adorar el nen Jesús que van repartir els regals que els sobraven a tota la gent que s’anaven trobant.

La generositat de Ses Majestats continua actualment, portant regals de tot tipus als infants. Hom té l’ocasió de veure’ls el 5 de gener a la tarda, a les cavalcades que organitza cada municipi. Segons el lloc, els Reis arriben en carrossa, camell, vaixell, globus… i seguidament fan un recorregut per la ciutat o poble. És habitual que acabada la passejada ofereixin caramels als nens, una ocasió per tenir-hi un contacte més directe.

A més, els tres monarques saben molt bé quins regals vol cadascú: els dies previs al 6 de gener els infants escriuen cartes amb els seus desitjos, que entreguen al patge reial. I el matí del sis de gener, la il·lusió arriba al seu punt culminant en veure la pila de regals que aquests carismàtics personatges han deixat a casa.

Els Reis d’Orient a la cavalcada de Girona. Imatge: aragirona.cat

El Pare Noel

El Pare Noel, anomenat també Santa Claus i Father Christmas als seus països d’origen, és un home de panxa prominent, amb barba i vestit de vermell que visita les cases de molts indrets del món la nit de Nadal i hi deixa regals entrant per la xemeneia.

La llegenda explica que l’origen del Pare Noel rau en Sant Nicolau, un home alt i prim que va viure a Turquia al segle IV. Ell havia sentit que hi havia un home molt pobre que volia casar les seves tres filles per sobreviure. Tant bon punt ho va saber, va dirigir-se a la casa de la família, on va veure que s’estaven assecant els mitjons de les nenes, penjats a la paret. A l’interior hi va col·locar una bossa plena de monedes d’or.

La tradició ha canviat amb el pas dels anys: originària d’Holanda, se celebrava el dia de Sant Nicolau (6 de desembre). Amb la colonització, els holandesos van exportar el costum als Estats Units, i va començar a canviar: el nom de Sinterklaas per Santa Claus i la data: del 6 al 24 de desembre. Han estat escriptors, un professor d’universitat i fins i tot Coca-Cola els que han contribuït a crear la tradició tal com la coneixem actualment.

Coca-Cola va atorgar al Pare Noel el color vermell en una campanya publicitària. Imatge: This is not advertising

El fet que el Pare Noel sigui la tradició nadalenca dels Estats Units ha afavorit que s’estengui a d’altres països. I és que les campanyes publicitàries, les empreses de joguines i les pel·lícules i sèries de televisió han ajudat a introduir el panxut a Catalunya. Però en aquest cas tenim un problema. I és que la nit de Nadal ja fem cagar el Tió. Així doncs, no és pas necessari que també arribi el Pare Noel el mateix dia. Tot i això hi ha famílies que celebren totes tres tradicions: Tió, Pare Noel i Reis. Però quin materialisme és aquest?


Ja tenim una tradició pròpia el mateix dia, no cal celebrar el Pare Noel. Els regals grossos ja els tindrem el sis de gener de la mà dels Reis d’Orient. Resumint: no em sembla bé que una tradició forana desbanqui el Tió; al mateix temps, celebrar-ho tot i més és excessiu.

A l’Estat espanyol han triat apropiar-se del panxut amb barba blanca. En el seu cas, és lògic: ells no reben la visita de cap personatge la nit de Nadal, per tant, no és una data tan màgica com sí que ho és als Països Catalans. I com que han vist que a la televisió els americans saluden un home gras que llisca miraculosament per la xemeneia desafiant les lleis de la física i del volum que porta regals, han decidit pujar al carro. Tanmateix, no deixa de ser una tradició forana.

Els Estats Units exerceixen una influència política i econòmica molt gran arreu del món, fins al punt que han convertit el Pare Noel en el símbol del Nadal, també a Catalunya. I és que ara les grans multinacionals són les primeres que utilitzen el panxut en la seva publicitat, i cada any és més freqüent veure ninots del personatge penjats dels balcons o gent que s’equipa el característic barret blanc i vermell.

Però el que realment m’entristeix és que s’utilitzi el Pare Noel en lloc dels Reis d’Orient o el Tió per fer campanyes nadalenques a casa nostra. A l’escola Súnion de Barcelona organitzen una campanya de recollida de joguines, i els alumnes de Batxillerat han creat un vídeo per promocionar-la. En aquesta s’hi representa el segrest del Pare Noel, sota el lema “Rescata la realitat”. Mireu-lo tot seguit i després continueu llegint:

Com si dels Reis es tractés. Com si el Pare Noel fos i hagués estat sempre típic de Catalunya. El vídeo ens planteja el panxut com l’únic personatge que porta regals durant el Nadal, i en representa el seu segrest, fent propaganda que sense el Pare Noel els nens catalans no tindran regals. I jo em pregunto: què costava posar els Reis d’Orient al lloc de Santa Claus?


Si aquesta és la realitat del nostre país, estic molt decebut. Ja ho comentava quan defensava la Castanyada del Halloween: estem seguint un camí que no és el correcte. Si ens deixem dominar per influències dels de fora perdrem la nostra personalitat. Hi ha organitzacions, com el lleugerament violent Komando Tió, que promouen els nostres costums en detriment dels estrangers.

Jo, la nit de Nadal faré cagar el Tió. I deixaré la llar de foc ben encesa, no fos cas que tingués una visita inesperada des de la teulada. Però la vitalitat de les nostres tradicions no depèn només de mi, sinó de tots. Així doncs, aquestes Festes, abans de deixar-vos influir per res que vingui de fora, us convido a fer una reflexió. Bon Nadal.

Bloguer i narrador

Peu de pàgina