Reprens la caminada per un corriol que s’endinsa més en el bosc. Estàs de sort, perquè trobes força espàrrecs pel camí. Mentre t’ajups per collir-ne un, notes una presència al teu costat. És un cavall que s’ha aturat a menjar herba. I a dalt hi va un home vestit d’una manera estranya, d’estil antic però ostentós, amb capa i espasa, talment com si hagués sortit d’una fira medieval. Ara, no recordes que se’n celebri cap, per aquí a prop.

—Bon dia tingueu, jove —comença.

Li tornes la salutació.

—M’aniria molt bé la vostra ajuda, si sou tan amable.

—Què hi ha? —repliques.

—Sóc el rei legítim d’Atlanta i vull recuperar el tron.

—Atlanta? No l’he sentit mai, aquest nom.

—No m’estranya. És un regne que els del vostre món no coneixeu. M’han desterrat injustament i ara els pobres ciutadans han de suportar el despotisme del meu successor. Us prego que em doneu un cop de mà i que m’acompanyeu. Si tot va bé us recompensaré.


Si ajudes el rei legítim d’Atlanta, fes clic aquí.
Si no l’ajudes, fes clic aquí.

Peu de pàgina