Waterlàndia 3000

Estem a l’any 3000. La vida a la superfície no existeix, només és un somni impossible. Fa cinquanta anys va passar el que semblava impossible que passés. Va haver-hi un terratrèmol molt fort, que va sacsejar tota la Terra i va submergir tots els continents al fons del mar. Com que la ciència és molt avançada avui en dia, els experts en aquesta professió ja havien predit aquesta catàstrofe natural i quasi tothom va resultar il·lès, només hi va haver marejos, mals de cap i algun vòmit.

Així doncs, ara vivim tots els humans al fons del mar, convivint amb els peixos, taurons, i balenes, que ens acompanyen cada dia. De fet, no només ens vam salvar nosaltres, també van sobreviure la majoria de les espècies animals que van saber suportar la sacsejada i que ara viuen amb nosaltres. I aquí la pregunta intrigant: com és possible la vida sota el mar? Doncs molt fàcil. Quan els continents es van soterrar, els edificis, plantes, i qualsevol cosa que hi hagués a la superfície van endinsar-se al mar sense trencar-se, morir-se, o deteriorar-se. I perquè no ens mulléssim, ens ofeguéssim, ni ens convertíssim en peixos, sobre cada ciutat es va construir una cúpula de no sé quin material, de dos metres de gruix i súper resistent. Això, però, només és a cada ciutat o poble. Als boscos i la resta de parts deshabitades (que ara estan poblades de colònies de peixos) no hi ha aquesta cúpula.

Per sortir de la ciutat (anomenada Waterlàndia), i per tant de la cúpula, hem de passar abans per una cambra, que ens aïlla de l’interior de la ciutat i ens obre pas al món submarí dels peixos. Per desplaçar-nos, fem servir uns vehicles anomenats aquamòbils, que fan servir una hèlix i funcionen amb energia aquàtica, que aquí no ens en falta.

Nosaltres no ens hem de preocupar de l’oxigen que necessitem per respirar. Els nostres científics han ideat un mètode per obtenir oxigen: hi ha uns tubs que connecten la cúpula de la ciutat amb la superfície, absorbeixen oxigen i només oxigen. Tot i així, sempre que ens falti aire podem engegar les nostres màquines motorOque produeixen l’oxigen necessari.

Vosaltres us deveu preguntar com és possible que fem vida normal si a les profunditats del mar no hi arriba ni un raig de sol. La resposta és molt senzilla: tenim, al sostre de cada cúpula de ciutat, uns grans focus que produeixen llum, no fan gens de calor (per a això ja tenim unes grans estufes) i  funcionen com un sol artificial: emeten la mateixa llum que en aquell moment està emetent el Sol a la superfície.

Els que han nascut després de la catàstrofe es pregunten com és la vida a l’exterior de les profunditats. De fet, actualment els científics treballen a la superfície en una plataforma especial que han construït, per investigar la catàstrofe i millorar les condicions de vida.

Així doncs, tot i estar al fons del mar, la vida a Waterlàndia i a la resta de les profunditats és molt còmode i amb temperatures força agradables. 
Text original del 2011 en el qual es va basar la novel·la CANSC.

Imatge de pixabay.com

Bloguer i narrador

Peu de pàgina