El cas del mestre desaparegut

La que havia estat la casa més gran del poble encara es podia identificar perfectament, malgrat la malesa que s’escampava sense pietat per l’antic jardí. Ja no quedava ni un sol vidre a les finestres, les esquerdes dominaven totes les parets i els indefugibles grafits confirmaven, per si els indicis anteriors no ho feien prou evident, que l’indret feia temps que estava abandonat.

—No sé pas què esperes trobar-hi, aquí —va dir l’Ernest, fent gala de la seva habitual incredulitat.
—Estic convençuda que la clau per resoldre la desaparició d’en Costa és en aquesta casa —va intervenir la Clara.
—Tu has vist massa el Detectiu Conan —va afegir l’Ernest.
—Potser sí. Però m’agradava més One Piece.
—Colla de friquis! —va intervenir en Ferran, que fins llavors havia estat fent el badoc observant la corrua de formigues que li passava pel costat— Entrem o què?

El grup va passar cap a dins del casalot. Anys enrere havia estat la residència de la família més rica de la zona, que arribat el moment va caure en desgràcia i va fugir esperitada del poble sense donar explicacions a ningú. Amb el pas del temps s’havia convertit en lloc de reunions satàniques i en proliferaven llegendes de tota mena. Diverses pistes havien portat la Clara a pensar que seria aquí on podrien trobar respostes sobre la desaparició del professor Bert Costa, un cas que tenia trasbalsada tota la comunitat educativa local. Se l’havia vist per última vegada feia una setmana, quan va anar-se’n a mitja classe després de rebre un missatge al mòbil.

—Tothom quiet! —la Clara va advertir la colla, que ja caminava pel passadís del rebedor, després de sentir unes veus.
—Què? Hi ha fantasmes, ara? —va fer en Ferran, en to foteta.
—Au, calla! —el va tallar l’Ernest— Hi ha algú en aquella habitació d’allà.

Els joves van obrir, indecisos, la porta. A la sala, mitja dotzena d’agents de policia feinejaven recollint proves i fent fotografies. Al voltant seu, un cadàver ensangonat jeia estassat a terra, mig tapat amb una manta. La cara dels nois va empal·lidir. Era aquell en Bert Costa? Abans que ho poguessin comprovar, els agents els van fer fora a empentes i els van tancar la porta als nassos.

#30dies30històries
Imatge de pixabay.com

Bloguer i narrador

Peu de pàgina