Recules per on has vingut i recorres uns quants carrers. Són estrets, sinuosos, bruts. Veus unes quantes rates que campen lliurement atretes per la fetor d’una ciutat sense clavegueres ni servei de neteja. Finalment reconeixes l’avinguda per on has entrat al regne i la taverna on has conegut els companys. Te’ls trobes allà, amb un somriure d’orella a orella, i brindant.
—Mi-te’l, ja ha arribat l’artista! —et diu l’afiladora—. Gràcies a tu el pla ha estat un èxit! El rei ja és camí de l’estranger.
El grup es desfà en crits d’alegria. Ara bé, et balla un dubte pel cap que no et pots resistir de plantejar:
—I ara qui governarà?
—Bona pregunta!
Fi