Et deixes caure de la tartana sense esperar ni un segon més. Rodoles pel camí de terra fins que t’atures en un marge. Sembla que no t’has fet res, només quatre rascades. A banda i banda veus camps i algun arbre aïllat. T’aixeques i abans de poder triar cap on tires, veus en la llunyania un home a cavall.
—Bon dia, jove. Sóc el rei d’Atlanta, per servir-vos.
És evident que el que parla no és pas l’home que acabeu de segrestar.
—El rei legítim, vull dir —continua—. El que hi ha ara m’ha robat el tron, el molt pelacanyes.
Recordes el que t’han explicat a la taverna i dedueixes que el que tens a davant és el rei anterior, el desterrat. Però sembla que no està al cas dels últims esdeveniments i el poses al corrent. També deixes clara la teva contribució en el complot de la desfilada.
El monarca t’ho agraeix i et fa pujar amb ell al cavall per tornar a la ciutat. Així és com aprofita el buit de poder per recuperar el tron i et fa conseller reial en reconeixement als serveis prestats.
Fi