Dins del local un operari feineja amb els tipus mòbils davant de la premsa. Un pot de tinta vessat taca una pila de fulls en blanc. Un grupet parla en veu baixa al voltant d’una taula. T’hi acostes per saludar-los. Són redactors de la gaseta i estan neguitosos, han sentit rumors que es prepara un complot contra el nou rei d’Atlanta. No et pots estar de fer un comentari, com qui no vol la cosa:
—Ui, si són uns paios de la taverna, els que ho porten! Hi acabo de parlar.
Els escrivents et miren, esglaiats. Et pregunten si fas broma. Els contestes que no, que és veritat, que t’han ofert de participar-hi i tot. Els redactors s’alteren, comencen a córrer amunt i avall, diuen que han d’avisar les autoritats. I així ho fan: al cap d’uns minuts, la guàrdia reial arresta els conspiradors, encara mandrejant a la taverna, i tu et converteixes en el delator bocamoll del regne. T’has guanyat una bona fama.
Fi