Heu canviat un bosc per un altre. Aquest on sou ara és més frondós, més ombrívol, els raigs del sol amb prou feines travessen les denses capçades dels arbres. El terra està enfangat i la humitat és molt alta. No se senten ocells. Només el trot del cavall trenca el silenci.
Us atureu davant d’unes barraques atrotinades fetes amb fusta podrida. El rei es fa sentir amb un crit i us ve a rebre una senyora amb una berruga més grossa que el nas.
—Venerable bruixa superiora —diu el rei—, necessitaríem un beuratge dels vostres.
—Mecàsum dena, què has fet aquesta vegada, trapella? —ho acompanya d’un somriure murri—. Passeu i m’ho expliqueu, va.
Seguiu la bruixa cap a l’interior d’una de les barraques i baixeu una escala de caragol fins a una cripta tan llòbrega que et fa venir calfreds. El sostre és molt alt i les parets estan plenes de flascons lluents. Com una biblioteca, però amb pocions en lloc de llibres.
—I me deies que vols una mandanga per fotre fora l’imbècil que tens per marit, oi?
—Sí senyora —confirma el rei.
—Aveiam, deixa-me pensar… —es mira detingudament el prestatge del davant—. Doncs n’hi ha dugues que poden ‘nar bé… Aquesta és una metzina molt forta que el deixarà més tiesso que una mòmia. O, si voleu, tinc aquesta altra, que fa perdre el senderi.
—Tu què me’n dius? —et pregunta el rei.
Si tries la poció de verí, fes clic aquí.
Si tries la poció que fa tornar boig, fes clic aquí.