El menú d’aquest vespre és una delícia i l’assaboreixes bé. De segon, et llepes els dits amb el cabrit farcit de bolets. Just quan estàs a punt de dir-li al rei com n’és de bo, el sopar, algú treu el cap per la finestra. És el rei legítim, i el que veu no li agrada gens. Entra al menjador d’una revolada.
—Em fas el salt amb un foraster, Josep Maria?
—Qualsevol foraster és millor que tu, miserable llefiscós! I aquí no hi pots estar, t’he desterrat! Faré que t’arrestin!
—Abans m’hauràs de matar, Josep Maria!
—Doncs que així sigui!
Els monarques desembeinen les espases amb els ulls sortits de les òrbites i es disposen a començar un duel a ultrança. T’aixeques de taula i t’esmunys de puntetes fora de la sala. No fos cas que t’esquitxés la sang.
Fi