—Dispensi, mestre, però el rei i jo hem vingut a demanar-li consell —intervens.
El bard calla de cop i deixa de tocar. La cara li muta de l’alegria a la indignació. El rei et xiuxiueja que l’has ben espifiada. A continuació, el bard reprèn la serenata:
Qui gosa tallar-me,
és una ofensa greu!
No tolero interrupcions,
ara ho pagareu!
Toca una melodia frenètica premsant les cordes amb força. Les orelles et xiulen tant que caus a terra, rebregant-te de dolor. Et roda el cap. Com més va, més intensa és la música.
Fi