L’endemà el bard us rep alegrement mentre endrapa una altra torrada amb melmelada. Avui també us heu de quedar muts i a la gàbia, perquè la seva xerrera no té aturador. Reprèn la digressió just en el punt on havia quedat ahir, i l’únic que podeu fer és carregar-vos de paciència i esperar que acabi. Tens la sensació que has entrat en un bucle d’on costarà Déu i ajuda sortir.
Continua aquí.