Proves d’enganyar-te pensant que no farà res, que l’espasa només és per intimidar. Al cap d’uns instants sents un crit esgarrifós i entres a la casa, preparat pel pitjor.
El rei resta dempeus al mig de l’habitació, impassible; degota sang de l’arma. Les parets estan tacades de vermell. Hi ha un braç sobre la cadira, i una cama rodola fins als teus peus. Et desmaies.
Recuperes el coneixement, però no et pots moure. T’han assegut en una cadira i estàs lligat de mans i peus, i emmordassat. El rei et mira tot repassant la fulla de l’espasa amb el dit, sorneguer.
—Em sap greu, jove, però no hi pot haver testimonis.
Fi
