Et lliguen les mans i t’escorten fins a les dependències policials del palau reial per comprovar la teva identitat. Mentre et distreus mirant les teranyines del sostre, assegut en un banc, entra a l’estança el rei d’Atlanta, a qui veus molt engrescat.

—M’han dit que han trobat un foraster, ets tu?

Assenteixes.

—M’encanten els forasters! Per què no et quedes a sopar? Diré als meus homes que facin els ulls grossos.

No tens més remei que acceptar la invitació del rei. Al cap d’una estona ja esteu asseguts a la gran taula del saló dels àpats. Us serveixen els primers i el monarca et dóna conversa.

—Aquests últims dies han estat molt frenètics. He desterrat l’antic rei, ho sabies?

Fas que sí amb el cap.

—I sabies també que l’antic rei era el meu marit?

---

Continua aquí.