—I aquí podeu veure Descans al precipici, obra de l’aclamat Pierre Delabroche, pintada a la seva casa rural de la Toscana quan, diuen, estava ben enfebrat.
La visita se m’estava fent pesada. El meu amic m’havia arrossegat al museu aprofitant que el ruixat que estava caient no ens deixava fer turisme. Però què voleu que us digui, m’ho passaria més bé menjant un gelat de mango i pinya a la cafeteria. Un gelat… amb aquella fredor… i aquella dolçor tan intensa… Mmm…
—Tothom quiet! A terra! Vinga!
Dos encaputxats, un de gras i un altre més aviat esquifit, ens estaven encanonant a crits mentre localitzaven el botí que volien endur-se.
—On és el quadre aquell del precipici? —li pregunta un al seu company.
—És aquest, potser? —senyala el que havíem estat veient fins ara— Éh! Tu! —es dirigeix a l’home que ens estava fent la visita guiada— És aquest el quadre d’en Pierre… noséquè?
Pinta de desorientats bé que en feien, els lladregots. No vaig pensar bé les meves següents paraules. Se’m va escapar:
—Home, ho deu dir al cartellet de sota, no?
—Ah, mira, un que va de llest! Agafa’l —va ordenar-li al seu company emmascarat—, que li ensenyarem què els passa, als que xerren massa!
El lladre grassonet em va engrapar pel braç i em va enganxar la pistola al coll. Se’m va endur fora de la sala davant de les mirades de pànic de la resta de visitants. El còmplice el va seguir tot darrere amb Descans al precipici sota el braç. Em van acompanyar escales avall, sempre amb l’amenaça de la pistola. Pel camí ens vam trobar un guàrdia de seguretat que va voler donar-me un cop de mà. Però no era el moment de fer-se l’heroi: va acabar amb un parell de trets a l’espatlla.
Arribats a l’entrada de la planta baixa, van exigir a crits que ningú es mogués, que tenien un ostatge. Em foradarien el crani, deien, si algú no els feia cas. Vam sortir al carrer. Just a davant del museu hi havien aparcat la furgoneta. Em van lligar amb unes brides i m’hi van empènyer cap a dins. Van engegar el motor. Vam fugir a tota màquina. I a mi, què em farien? On anàvem? Per què em continuaven apuntant amb les pistoles? Em vaig posar a xisclar.
#30dies30històries
