Com cada vespre, la senyora Remei va disposar-se a parar la fresca a la vorera de davant de casa. Arrossegava la cadira de plàstic al llarg dels poc més de deu metres de llambordes que separaven el porxo del carrer: l’edat no li permetia fer gaire esforços i de passada treia de polleguera el senyor Ramon, el veí del costat, que no suportava la fressa dels sotracs i se li’n queixava cada dos per tres. De fet, en aquell precís …

Van tocar el timbre. El senyor Passacolls i la senyora Riumors de Vallbella s’esperaven a l’altra banda de la porta amb una ampolla de vi sota el braç. El marquès de Boirabaixa els va donar la …

—I aquí podeu veure Descans al precipici, obra de l’aclamat Pierre Delabroche, pintada a la seva casa rural de la Toscana quan, diuen, estava ben enfebrat. La visita se m’estava fent pesada. El meu amic m’havia arrossegat …

Vaig entrar en aquell hotel després d’hores de viatge per l’autopista. L’endemà havia de ser a Ginebra per una reunió amb un client adinerat i encara em quedava un bon tros de ruta. D’entrada, em va …

No recordo què ha passat. Ha estat aquesta tarda, però… on? A casa, a la plaça, al bar? Al cotxe. Sí, al cotxe. I què hi feia jo, al cotxe? Conduïa, fumava, parlava per telèfon? No, …

Era un quart de deu. Havia tornat a fer tard i li tocava aguantar el sermó de la mestressa, que amb posat altiu i amenaçant-la amb el dit índex li recriminava la impuntualitat i li anunciava …