En Pere seia al despatx del coordinador amb la mirada perduda. Treia foc pels queixals, però intentava contenir-se. —Sents el que et dic, noi? —Sí —va respondre automàticament. —No pots muntar aquests saraus cada vegada que un professor parla en castellà. —Sí que puc. Només faltaria que no pogués queixar-me quan un estranger fa canviar la llengua de tota la classe, amb dos collons. —Hi ha moltes maneres de queixar-se. La setmana passada vas posar-te a xisclar fins que et …
Etiqueta: ficció contemporània
—Alça, quin cistell! Bolets variats, sobretot pinetells, l’omplien fins a dalt. Com sempre que em veia arribar d’una bona cacera, no va poder evitar aquella exclamació de falsa sorpresa. Des de l’alba que havia estat pentinant …
Va córrer esperitat cap al lavabo tan bon punt va haver baixat del cotxe. La garrafa de dos litres de suc de taronja que s’havia begut una estona abans, assedegat com una mala cosa, n’era culpable. …
Mirem poc sovint el cel, si hi penseu bé. De tan atrafegats que anem en el nostre dia a dia no tenim mai un moment per aixecar el cap i donar una ullada al pis de …
Com cada vespre, la senyora Remei va disposar-se a parar la fresca a la vorera de davant de casa. Arrossegava la cadira de plàstic al llarg dels poc més de deu metres de llambordes que separaven …