Bon dia. Que és nova aquesta pastisseria? No l’havia vist mai per aquesta zona… Espero que els vagi bé el negoci. Bé, intentaré anar al gra. Estic encara força indecís i no sé ben bé què és el que vull comprar. Resulta que avui és el meu aniversari, i voldria celebrar-ho amb alguna coseta de menjar juntament amb la meva família. Però és que la meva família té uns gustos molt especials, sap? I això em suposa un problema sempre que haig de comprar qualsevol cosa. Després m’acaben tirant els plats pel cap. I no precisament en sentit figurat, eh… Ah, és clar, perdoni, ja m’afanyo que hi ha gent a la cua.
El cas és que voldria que m’aconsellés què puc comprar perquè tots estiguin contents. La meva dona és una boja de la xocolata, però només li agrada la negra amb un vuitanta-dos per cent de cacau. És capaç d’estar-se tot el dia emmurriada sense dirigir-me la paraula si n’hi compro una de diferent proporció de cacau. Pel que fa als meus fills, els agrada molt la crema –sort que coincideixen en alguna cosa!– i també la nata. Però a la meva dona no li agrada gens la nata! I estant així no hi ha qui es posi d’acord. Pel que fa a mi, m’agrada tot. En això no tinc problemes. Dit això, què té per a mi?… Sí, m’agrada aquest pastís de fruites. Però si els meus fills el veuen no en faran ni una queixalada. No suporten la fruita als pastissos… El pastís de xocolata és una bona opció. Segur que és de vuitanta-dos per cent de cacau? Així perfecte. Em podria dir de què va farcit el pastís? Ui, ja el pot tornar a deixar a l’aparador! No recorda que no li agrada la nata a la meva dona?… Com que no sap què més oferir-me? Però si és vostè l’experta en dolços! Va, faci’m una última recomanació, si us plau… Aquesta sí que l’ha encertada! Un bracet de crema ens posarà contents a tots. Que potser és crema cremada el que hi ha a sobre? Doncs així torni a deixar aquest pastisset a la nevera, que no el vull pas. Si portés crema cremada als meus fills… no vull ni pensar el que em passaria… Dona, tranquil·litzi’s, no volia posar-la nerviosa. Sempre acaben igual els dependents de totes les botigues que visito. I jo no tinc la culpa de res, sap? Potser el millor que podria fer és que vinguessin la meva dona i els meus fills a comprar, així es posarien d’acord… Que no em vol ni veure? Però què s’ha cregut vostè? Jo que venia amb bones intencions… És una llàstima. Bé, com que és el que vol, me’n vaig. Avui em sentiran a casa. Passi-ho bé.
 |
| Imatge de pixabay.com |
