Aquella empenta li havia fet mal. Tenia el braç adolorit i ple de rascades, però no es podia permetre una retirada. No pas sense plantar cara. L’ogre llanut de tres caps se li tornava a acostar, la bava degotant-li dels ullals. El soldat va empunyar l’espasa i va esperar que la bèstia estigués just davant seu per clavar-li una estocada a l’estómac. L’ogre es va enretirar uns metres, esbufegant, i va proferir un bruel mentre se li curava la ferida en un tres i no res. Va reprendre l’atac contra el soldat clavant-li una mossegada a la cama dreta. El guerrer va quedar estès a terra, vençut. Ja no hi tenia res a fer.
—Reduorus strecto!
Vingudes per sorpresa, aquestes paraules van fer explotar els tres caps de la criatura, posant fi a la batalla. El soldat es va aixecar i va veure que la bruixa havia intervingut.
—Home, és que ja està bé, eh! Ja està bé! —va dir, indignada— Sempre t’he de salvar!
El soldat estava molest. La bruixa podria haver mostrat una mica de preocupació pel seu estat físic en lloc de queixar-se.
—On és el teu escut, eh? —va continuar la reprimenda— I la vara filibusteica? Mare de Déu dels set Dolors! On s’és vist sortir així al camp de batalla! Només amb una espasa! I si t’haguessis trobat un drac esqueixador reflectant? O una sargantana cuallarga de purpurina?
—Ja ho sabeu, senyora… Aquest ofici és així… Les presses… —va excusar-se el soldat.
—Les presses!? Les presses!? —va xisclar, incrèdula— Au, passa cap a casa, no et vull veure!
El guerrer va cridar el seu cavall amb un xiulet i s’hi va enfilar abans de perdre’s bosc endins. La bruixa se’l va mirar amb desaprovació, va sacsejar lleugerament la vareta màgica i va desaparèixer.
#30dies30històries
