Bon profit

L’Alfons mastegava les mongetes a desgana, fastiguejat. S’enduia una cullerada rere l’altra, sense ànim, aguantant-se el cap amb la mà esquerra. Havia tingut un dia de merda. S’havia perdut la classe de primera hora perquè el despertador, amb les piles ja gastades, no havia sonat quan tocava. Havia hagut de suportar la parsimònia del professor d’anglès que tant el treia de polleguera, tros de nyèbit incompetent que no podia pronunciar ni tres paraules seguides sense cagar-se en totes les convencions fonètiques, sintàctiques i morfològiques de l’idioma, torna a la universitat ja, que no sé pas d’on has tret el títol! S’havia trobat un examen de mates amb què no comptava, perquè collons, hi ha coses més importants a la vida que estar pendent de la data d’un examen de mates, i es va haver d’inventar les matrius, les solucions dels sistemes i tot el reguitzell d’operacions del temari que li serien d’allò més útils quan anés a comprar el pa. A més, li havia caigut el mòbil escales avall a l’hora del pati, adéu pantalla, i la seva xicota feia tres dies que l’evitava per haver-la deixat plantada, és que és clar, estava jugant al FIFA i ho sento molt, però se’m va passar, perdona’m, va, que no n’hi ha per tant. En aquestes, se li estava entravessant el dinar mentre aguantava estoicament el rotllo que el seu amic pesadet li estava deixant anar sobre la mà de feina que tenia amb el treball de recerca, el tedeerra dels nassos, hòstia!, que ja en tinc ben prou amb la selectivitat, i el gamarús abusador que es passava tot el dia tocant el botet al primer que veia estava practicant punteria al seu clatell amb un boli-sarbatana com a arma i llefiscoses boles de paper mastegat com a munició. No podia més. Va deixar estar la cullera. Es va empassar les mongetes que encara tenia a la boca. I es va aixecar.

—Fes el batxillerat científic, deien! Tindràs moltes sortides, deien! Estudia i fes algo amb la teva vida, deien! Ui, sí, que divertit! Cagum l’hòstia, ja!

Va abandonar indignat el menjador amb la mirada incrèdula de la resta d’estudiants, que s’havien quedat en silenci, tot d’una. Un bordegàs va treure el mòbil per informar al Twitter del que acabava de passar. Hashtag WTF.

 

#30dies30històries

Imatge de pixabay.com

Bloguer i narrador

Peu de pàgina