Entreu a la ciutat per una gran portalada. Davant vostre s’obren els carrers empedrats amb modestes cases a banda i banda. El cavall redueix la velocitat i ho aprofites per observar millor la capital. A aquesta hora circula poca gent.

Tot d’una, notes el pes d’una substància llefiscosa que et regalima pel cap i et cau a les espatlles. És fosca i put com una mala cosa. Mires cap amunt, i veus una veïna que venta uns copets a la galleda per assegurar-se que n’ha caigut tota la merda. El rei atura el cavall i comença a tremolar. Crida. Baixa de la sella.

—Aquesta bandarra em sentirà, què s’ha pensat! —exclama fora de si, mentre desembeina l’espasa de la cintura i s’encamina cap a la porta de la casa.

---

Si deixes que entri a la casa, fes clic aquí.
Si l’arrossegues fins a una font propera, fes clic aquí.