—No és aquesta, la resposta —diu la filadora, decebuda—. Em temo que no et podem acceptar.
Entomes la derrota amb frustració, ja t’havies fet il·lusions. A la taula et demanen que et quedis a xerrar amb ells, però prefereixes no molestar i surts a fora. Ja que has arribat a Atlanta, faràs un tomb per aquesta ciutat que sembla ancorada a l’Edat Mitjana.
A la plaça hi ha mercat i l’ambient és frenètic i desordenat. Un sac de blat per aquí, una gallina per allà, dos que discuteixen sobre el preu d’una llonganissa. Amb tot, se t’ha obert la gana. Ara ets en un altre carrer i et crida l’atenció un forn de pa d’on en surt una olor deliciosa. Podries matar-hi el cuc o bé entrar a la impremta de davant, on s’edita la Gaseta d’Atlanta, segons el cartell de la porta.
Si entres al forn de pa, fes clic aquí.
Si entres a la impremta, fes clic aquí.
