Hi ha un estat, una etapa, que tots els que creem continguts —ja siguin textos, vídeos, fotografies o qualsevol altra cosa— temem profundament i volem evitar a qualsevol preu. És el bloqueig creatiu, un període de temps en el qual o bé se’ns acaben les idees o bé cap de les que ens ve al cap ens convenç. Una sensació no gens agradable, que pot arribar a allargar-se setmanes i que jo he tingut l’oportunitat d’experimentar en diverses ocasions.
Sabreu, els que em seguiu, que cada estiu tinc el costum de crear un curtmetratge, cosa que implica seleccionar un tema i escriure un guió. Tot i que l’elaboració d’un curt és, en conjunt, un projecte d’allò més entretingut i engrescador, la fase inicial, que comporta l’elecció de l’argument, és la pitjor de totes. I ho és precisament perquè puc passar-me setmanes pensant trames i descartant-ne una darrere l’altra fins que finalment arriba el bloqueig i el cervell diu prou.
 |
|
Imatge de Pixabay.com
|
Afortunadament, ens trobem en un laberint amb una sortida, que pot costar de trobar, però que hi és. I la clau per escapar-se’n és no deixar-se vèncer pels nervis o per terminis i prendre’ns-ho amb calma. No podem exigir-nos presses de cap tipus. Sóc del parer que si ens hem d’estar un mes aturats, sense produir, val més la pena que imposar-nos una data límit i acabar més pressionats que l’ADN dins d’un cromosoma —quin acudit…—.
Ara bé, no és qüestió de resignar-se i no fer res, esperant que la imaginació torni a venir tota sola, per art de màgia. No ens enganyem, ens hi haurem d’esforçar. Per als que escrivim textos, ja siguin d’opinió o de creació literària, hi ha alguns trucs —elaborats per mi, no en prometo la infal·libilitat— que poden ser útils per sortir de l’enrocament. Si el problema és la falta d’idees, podria encendre’ns la bombeta llegir obres d’altres autors o llegir les que nosaltres mateixos hem escrit anteriorment. També podem anotar en un paper qualsevol pensament o reflexió per examinar-la posteriorment. I cal dir que existeix un mètode bastant brusc i forçat, però que pot arribar a fer efecte: obligar-nos a escriure, ja sigui carregant paper i boli a la butxaca durant tot el dia o seient una estona davant de l’ordinador amb el processador de textos obert i teclejar qualsevol cosa que se’ns acudeixi, encara que no tingui sentit. És clar que cadascú pot recórrer a les seves pròpies tècniques, però la clau és no mantenir-nos aturats.
Vaja, ens ha quedat clar que el bloqueig és una etapa no gens divertida. Malauradament, tots hi passem en algun moment, com jo, que ja encadeno un mes de falta d’idees —també de ganes, però això ja és un altre tema ;)— i no se m’ha acudit res millor que parlar, precisament, sobre l’enrocament. És un truc més!
