Relat
Queia un ruixat dels forts i per evitar convertir-me en una esponja humana vaig refugiar-me al primer bar que vaig trobar. L’ambient era molt acollidor i sonava una relaxant peça de jazz. Vaig seure a la barra i vaig demanar una xocolata calenta per fer-me passar la fred. El cambrer semblava acabat de fitxar, se’l veia nerviós. Em va portar la tassa amb una notable tremolor a les mans, que li va fer perdre l’equilibri. Tot el líquid, ben roent, va anar a parar sobre la meva camisa. Del xiscle i el bot que vaig fer se’n va assabentar tot el local. El noi no sabia on posar-se, es va fer un fart de demanar disculpes, però a mi ja m’havien fotut la tarda enlaire. Els exàmens pendents de corregir que duia a la cartera havien quedat ben xops, perquè m’havia deixat la cremallera oberta. Vaig deixar anar un crit contingut de desesperació, vaig engrapar la jaqueta i vaig fugir ràpidament d’aquell antre. Preferia campar sota la pluja, ara que ja no hi perdria res.
Guió teatral
Catalinglish
Vaig entrar en un bar perquè estava raining cats and dogs i passava de quedar wet. Li vaig demanar un hot chocolate al guy de la barra. Ell, very nerviós, me’l va intentar portar, però li va relliscar la tassa i em va tacar my shirt i els exams dels meus students.
—Yo! Holy shit bro! Whatcha doing? —vaig exclamar to him del mal que m’havia done.
Ell, very sad, em va dir sorry again and again, però jo no vaig aguantar més i me’n vaig anar cridant l’atenció de tots els customers que també estaven having something to drink a les tables del bar. La pluja encara no havia stopped, però vaig preferir sortir anyway. Shit happens.
Llenguatge “no sexista”
Mentre esperava que el xàfec afluixés vaig demanar una xocolata calenta, una beguda que agrada a totes i a tots. Em va atendre una persona treballadora assalariada que estava nerviosa perquè era el seu primer dia. Li va relliscar la tassa i em va tacar la camisa. També van rebre els exàmens dels i les alumnes que tenia guardats a la cartera: la resta del professorat segur que no s’ho prendria gens bé, i la persona titular de la direcció de l’institut em clavaria un bon moc per haver estat tan poc curós amb la feina de l’estudiantat. Amb tot, l’ésser viu pluricel·lular responsable de l’accident es va disculpar, però a mi ja m’havia pujat la mosca al nas i vaig tocar el dos. Part de la ciutadania clienta del bar em va llançar una mirada de desaprovació.
Si és que
Si és que jo ja ho sabia, que aturar-me en aquell bar acabaria malament! I tot per culpa de la pluja. Si és que amb la fred que feia l’únic que em venia bé en aquell moment era una tassa de xocolata calenta! Si és que ja ho entenc, que era nou aquell nano, però caram, m’ho va vessar tot per sobre! Si és que un no pot badar ni un segon, que et deixes la cremallera oberta i se’t fan malbé els exàmens. Si és que prou que ho vaig entendre, que li sabia greu haver-ho fet, però m’ho vaig prendre molt malament. Si és que l’hauríeu d’haver vist, el tros de taca que em va deixar a la camisa! No hi haurà ni Vanish ni Cebralín que ho tregui, allò! Si és que no sé per què se’m va acudir entrar! Si és que m’hauria d’haver quedat a fora, aguantant el tipus sota el mullader!
Conversa de WhatsApp
Titular sensacionalista
Un client impresentable provoca una crisi nerviosa a un cambrer novell
“Va fugir corrents i em va deixar sol a la barra amb la meva intensa preocupació”, denuncia el pobre treballador, qui aclareix en un punyent relat en exclusiva que va vessar una tassa de xocolata calenta sobre el client “per error, jo no volia, era la meva mà que es movia sola descontroladament”
