Són les cinc i tinc gana,
però no hi ha res a la nevera.
Un gelat em compraré
al bar de la plaça
un diumenge a la tarda
amb el sol que pica.
De xocolata
dues boles
regalimen pel cucurutxo
revingut
plastificat
malaguanyat.
Oh, aquells que es miren l’escena
ignorants
prepotents
superbs llefiscosos
en tot s’hi fiquen
i tot ho empastifen.
El gelat deixaré caure
just al mig de la seva cara
ignorant
prepotent
supèrbia i llefiscosa.
La gosadia surt cara
fora del període
de rebaixes
tot i que a mi
el meu berenar fallit
només m’ha costat dos euros i cinquanta
cèntims pagats
amb targeta de
dèbit.
L’individu
ignorant
prepotent
superb i llefiscós
s’ha sentit interpel·lat.
Ah, el règim del
tots
i totes
juntes
i valentes
treu les torxes
ensenya les dents
i no mossega
coneixedor de
la seva derrota.
Hi ha coses immutables
intocables
però no ho és el coll de la meva camisa
que engrapen
rebreguen
i estripen
seguint la ira
desfermada pel
gelat de xocolata
al toc de les campanes.
—Ding, ding!
dic jo
amb quatre capellans
de regal
però sense el rector
deixem-lo tranquil
el rector.
L’individu
ignorant
prepotent
superb i llefiscós
s’atura
em mira
perplex
i m’escapo
pel carrer del costat
sense el meu
gelat de
xo
col
at
a.
 |
| Imatge de pixabay.com |
Una avorrida tarda d’estiu surten aquestes divagacions. Interpretar-les, si és que hi ha res interpretable, ja depèn de vosaltres.
