Injustícia

—Circulació amb retencions a la C-17, on un turisme s’ha vist afectat per un accident i es manté aturat al voral de la carretera. Al lloc dels fets s’hi ha desplaçat una patrulla dels mossos d’esquadra i una ambulància del SEM —concloïa el resum del trànsit de Ràdio Ones.
El meu viatge per l’autopista transcorria plàcidament. Feia un dia esplèndid i el quitrà reflectia la llum del sol mentre un frenètic motociclista m’avançava per l’esquerra sense activar l’intermitent. De sobte, vaig sentir un so breu i agut, que acompanyat d’una simpàtica icona m’indicava que anava curt de benzina. Un cartell anunciava una estació de servei a tres quilòmetres. “M’hi aturaré”, vaig pensar.
Al cap de poc alentia la velocitat del meu Peugeot 308 per estacionar-lo just al costat dels dispensadors de gasolina. Vaig equipar-me un guant i vaig emplenar el dipòsit fins a dalt de tot. Un cop d’ull al comptador va ser suficient per articular un gest de resignació: el preu s’havia apujat.
Amb la cartera a la mà vaig entrar a la botiga. Al meu davant hi havia un home que estava discutint àvidament amb la dependenta. Les seves galtes estaven vermelles d’ira. En un obrir i tancar d’ulls, i sense que ningú pogués reaccionar, va introduir la mà a la butxaca, en va treure una pistola i va disparar a la dependenta, que va caure desplomada a terra.
Immòbil i petrificat, va fugir ràpidament després de llançar-me la seva arma, que vaig agafar instintivament. Un parell d’agents de la policia eren ben a prop i van entrar de seguida a la botiga, apuntant-me amb les seves pistoles i ordenant-me amb forts crits que llencés la meva a terra. Que estúpid que havia estat.
Custodiat per dos corpulents policies seia detingut a l’interior del cotxe en marxa. Ho tenia cru. Era l’únic testimoni del crim i l’autèntic culpable havia fugit impunement. De res havia servit dir que jo no havia fet res. Però potser no tot estava perdut i es podria fer justícia. Un cartell senyalava el quilòmetre 23 de la C-17. I just aquí començava una llarga cua de vehicles, tots aturats, a causa de l’accident que havia sentit, feia ja força estona, a la ràdio.
Es va obrir la porta d’un cotxe vermell, i en va sortir l’autor del crim que acabava de presenciar a la benzinera. Portava una altra pistola a la mà i, desesperat, intentava obrir-se pas entre les fileres de turismes.
—Aquell home d’allà és qui ha disparat abans —vaig dir als agents. No em van fer cas.
—Porta una pistola. I està fugint. —vaig continuar.
Llavors el conductor es va interessar més per la situació i va aixecar el cap. Va fer un senyal als seus companys perquè el seguissin, i van sortir del vehicle. L’assassí s’havia adonat de la presència de la policia i s’havia posat més nerviós. Va localitzar una moto, en va fer baixar el seu ocupant a la força i va començar a escapar-se a gran velocitat. Els agents van desistir de perseguir-lo i van tornar cap al cotxe, moment que vaig aprofitar per escapar-me. Vaig veure una altra moto i me’n vaig apropiar abans d’augmentar la velocitat. Vaig sentir algun tret. No vaig fer cas dels crits dels agents i vaig començar la meva recerca. Si no ho feien ells, ho faria jo.

Imatge de pixabay.com

Bloguer i narrador

Plató de televisió

Testimoni de magazín

Núvols

Núvols

Sortida 131

Peu de pàgina