En l’article anterior d’aquesta sèrie improvisada sobre els molins de les Gavarres us en presentava tres que són ben coneguts —apareixen als mapes i fins i tot estan senyalitzats sobre el terreny— i fàcilment accessibles. Ara, el molí de la Senyora ni està indicat enlloc, ni el bosc salvatge i descuidat ens ho posa fàcil per arribar-hi. Si més no fins ara.
El molí de la Senyora és molt a prop de Sant Cebrià dels Alls (Cruïlles), entre Can Vancells, un mas a tocar de la carretera de la Ganga, i la mina d’en Nadal. Feia servir l’aigua d’un torrent que després de fer unes quantes voltes mor a la riera del Vilar, que al seu torn és afluent del Daró.
Trobar-lo m’ha costat tres intents i ha calgut treballar en equip: si bé en teníem clara la ubicació gràcies a diverses rutes del Wikiloc, el pendent per on havíem de baixar fins al torrent estava ben embardissat i el corriol s’havia esborrat. Així doncs, ens vam entretenir a obrir un camí nou amb podalls, serres i paciència.
El molí de la Senyora és un dels més primitius de les Gavarres, tal com explica l’arxiver Josep Matas: la resclosa era de fusta, per això no s’ha conservat. Quan arribem al torrent, el primer que veiem és el carcabà, per on entrava l’aigua des de la bassa, que feia girar la roda i tornava al rierol. Es conserva prou bé.
Darrere del carcabà hi ha unes altres restes que fan patxoca: dues parets gruixudes de pedra que, tot formant un angle recte, tancaven dos dels costats de la bassa del molí. La resta del perímetre quedava delimitat pel pendent natural de la muntanya. Adossada a la bassa, just a sobre del carcabà, hi havia la casa amb les moles, que no es conserva però que podem intuir per uns forats a la paret de la bassa on es devia recolzar el teulat.
A quina senyora fa referència el nom del molí? Matas apunta que «sense cap dubte» havia de ser algú del castell de Camós, a Sant Cebrià dels Alls, on vivia una família de la petita noblesa que abans de dir-se Camós duia el cognom Foixà. L’arxiver proposa dos noms: Paula Cors i Anna Fonclara de Sord i de Camós. No sabem si aquesta referència a la senyora implica propietat: recordem que, segons explica l’historiador Elvis Mallorquí, el més habitual al terme de Cruïlles era que els molins fossin dels pagesos, i no pas dels nobles.
Les restes del molí, diu Matas, «tenen un gran interès precisament pel seu aspecte arcaic i rudimentari. És com un fòssil, una peça de gran valor que ens trasllada a molts segles enrere, un element més dels molts que s’amaguen als boscos de les Gavarres i que valdria la pena conservar». Aquestes paraules les escrivia el 2002 i vint anys després no consta que cap institució s’hagi interessat per preservar el molí, per fer-hi cap estudi arqueològic, o simplement per donar-lo a conèixer. Nosaltres hem obert un camí de baixada i hi hem instal·lat uns cartells per no dependre tant de les fites en el recorregut, però si no hi ha cap manteniment, d’aquí un any haurem tornat al punt de partida. Aprofiteu ara que podeu sortir-ne sense esgarrinxades i aneu a donar un cop d’ull al molí de la Senyora!
Referències
Mallorquí, E. (2012). Molins pagesos en temps feudals: els molins dels termes de Sant Sadurní i Cruïlles (Baix Empordà) als segles XIII i XIV. Estudis d’Història Agrària, 24, 211–231.
Matas, J. (2002). El molí de la Senyora. Gavarres, 2, 76–77.
