Un càstig terrible

La víctima estava estacada en una taula d’operacions lleugerament inclinada, observant neguitosa l’entorn sense poder-se moure. El raptor entrà a l’estança amb un somriure malèfic i tragué la mordassa a la víctima, a qui saludà amablement.

—Bon dia, heu dormit bé?

—Desgraciat! Sàdic! Assassí! —xisclà la víctima.

—Ui, una mica de calma, si us plau —féu, sorneguer—. No patiu, que acabarem de seguida. Feu entrar la roda del destí!

Dos servents instal·laren una roda gegant de fusta, com les dels concursos televisius, davant de la taula d’operacions. El raptor anuncià les instruccions del macabre joc:

—Per a decidir com acabarà la vostra estada aquí, farem girar aquest magnífic artefacte. Ja podeu veure que el catàleg de càstigs és molt ampli. A mi sempre em costa decidir-me, per això prefereixo deixar la tria en mans de l’atzar.

—Me les pagaràs! —exclamà la víctima.

—Silenci! Que giri la roda!

La víctima mirà desesperada els destins que podien tocar-li: esquarterament amb motoserra, electrocució, tancament en una gàbia amb gossos famolencs… I la roda s’aturà.

—Ha sortit la casella de la llet crua! —anuncià, excitat, el raptor.

—No, si us plau, la llet crua no! —implorà la víctima.

—Oh, i tant que sí! Llet acabada de munyir d’una granja del Pallars, i sense pasteuritzar!

—Tingueu pietat, us ho prego! Prefereixo cianur o cicuta abans que haver-me d’empassar això!

—No, home, no. La llet crua és més divertida. Agafareu l’E. coli, la salmonel·la o la brucel·losi, que són bacteris ben interessants! Amb una mica de sort sobreviureu i tot!

La víctima forcejà inútilment amb les corretges que la mantenien lligada a la taula. El raptor li lligà un embut a la boca i hi abocà lentament la llet mentre reia amb els ulls oberts com unes taronges, completament fora de si. Quan hagué buidat la garrafa, en demanà una altra i continuà el procés fins que la víctima, ben embriaga, ja no podia engolir més líquid. Entre rialles esfereïdores de bèstia posseïda, el raptor acostà l’ampolla als seus llavis i empassà amb grans glops.

—Mmm! Que n’és, de gustosa! Qualsevol es fot UHT de bric!

Buidat el recipient, es desplomà a terra, tip com un porc acabat d’engreixar. Dibuixà un somriure de satisfacció i proferí un sorollós eructe que ressonà per tota la sala.

Llet en un got

Imatge de Pixabay

Bloguer i narrador

Peu de pàgina