Apa, quines vacances que m’he muntat! Dues setmanes sense publicar! Sort que ja tornem a la normalitat i amb més ganes. Retrocediré fins al cap de setmana passat per explicar-vos la meva experiència a l’Oncotrail 2014 (què és?). Els que em seguiu ja sabreu que us he informat en diverses ocasions que jo acompanyava els RunDinaires, un dels equips participants, a la cursa benèfica amb una càmera per fer-ne un reportatge.
M’aixecava a quarts de set del matí per ser puntualment a l’estadi d’atletisme de Palafrugell, on tenia lloc la sortida dels equips fins a Plaça Nova, amb una cercavila. Un drone sobrevolava els nostres caps i els tambors començaven a sonar. El trajecte, que servia per trencar el gel, ens va conduir fins a la línia de sortida, on hi va haver uns parlaments. El tret d’inici es va executar amb deu minuts de retard, però els corredors estaven ben animats.
Llavors va començar una llarga jornada entre avituallament i avituallament i relleu i relleu, que he explicat detalladament al blog dels RunDinaires. L’equip començava molt motivat a córrer, i era rebut amb aplaudiments a cada punt de control. A Puig Son Rich va haver-hi una llarga espera abans no arribessin els RunDinaires, un fet que es va repetir alguns cops més. A més, un sol típic de l’estiu feia suar de valent. A mesura que transcorria la cursa s’anava veient el cansament: en Tete va quedar fos cap a les cinc de la tarda, però un massatge el va refer. En Lluís fins i tot va haver de passar per l’ambulància en un espant que ens va donar, però a poc a poc es va anar recuperant.
A quarts de vuit l’equip de suport estàvem estacionats al Camp de la cadena. A partir d’aquest punt vam estar sense cobertura durant sis hores. Mentrestant, jo anava fent algun cop de cap. Em vaig perdre l’avituallament de Fitor perquè em vaig adormir durant uns tres quarts d’hora. Una llàstima, perquè em van dir que en Tete es va fer un fart de cridar mentre estava en mans dels fisioterapeutes.
Llavors era la una de la matinada i ja estava cansat tant física com psicològicament, i és que, no puc comparar-me amb els corredors, però les esperes es fan esgotadores. A això sumem-hi que l’entrepà de xoricets sofregits que m’havia pres per sopar se m’havia regirat a l’estómac provocant-me un agut malestar.
Els meus ànims van recuperar-se a la línia de meta, tot i la pluja. Eren les quatre, el cel ben fosc. L’animació musical i megafonia s’havia aturat feia una hora, per exigències de la normativa municipal. Però aquest fet no va impedir que els RunDinaires fossin rebuts enmig d’aplaudiments i felicitacions per haver completat el seu objectiu. Ah, i la marca no està gens malament: 19 hores i 13 minuts, en 31a posició (de 55 equips). A més, l’equip ha col·laborat en la recaptació de la xifra provisional de 60.000 €, uns diners que serviran per millorar les sales de quimioteràpia dels hospitals de la zona.
Malgrat que vaig poder enregistrar el reportatge sense problemes, no van faltar les complicacions els dies previs. Havia encarregat un parell de bateries per a la càmera, que no van arribar fins passada l’Oncotrail. Sort que l’Albert em va cedir el seu aparell.
Quina aventura! Això sí que ha estat tota una experiència!
