Bona nit, estimat hoste

Vaig entrar en aquell hotel després d’hores de viatge per l’autopista. L’endemà havia de ser a Ginebra per una reunió amb un client adinerat i encara em quedava un bon tros de ruta. D’entrada, em va sobtar que l’allotjament, a peu de carretera, estigués poc il·luminat i en un silenci sospitós. A la recepció, un home malguarnit em va rebre amb un bonsoir i em va demanar què volia. Home, doncs una chambre. Amb lavabo, si podia ser, si’l vous plaît.

L’habitació era modesta. Regular. Que per una nit passava, però que no hi tornaria pas, vaja. Encara gràcies que el llit es veia net. Al cap d’una estona, mentre estava enllestint els quefers d’abans d’anar a dormir, van trucar a la porta. Amb el raspall de dents a la mà, vaig anar a veure qui era. Ningú. Potser m’ho havia imaginat. Un parell de minuts després, la seqüència es va repetir: un toc a la porta sense poder-ne identificar el responsable. I va passar tres vegades més abans no va tornar el silenci. Esgotat, i sense ganes d’estar per brometes, em vaig ficar al llit i vaig apagar el llum per dormir. Però de seguida em van arribar uns xerics aguts i penetrants que semblaven d’un gos que estava sent castigat per no fer cas a l’amo. Com que no cessaven, vaig sortir al passadís per mirar de trobar la font del soroll. Em va semblar que tot venia de l’habitació del costat, i vaig trucar a la porta, sense resposta. Vaig provar d’obrir-la. No havien passat la clau. A davant meu hi va aparèixer el recepcionista, equipat amb un gorro de xef i uns guants de podar, que s’havia tret el cinturó i estava escarmentant un pobre ca. Darrere seu n’hi havia mitja dotzena més, engabiats, que esperaven torn.

Oh, là là! Qu’est-ce que vous faites, monsieur? Vous devez dormir! —em va recriminar.

—La mare que et va parir, boig dels collons! Je vais appeler la police!

Non, monsieur. Vous resterez ici. J’ai un pistolet!

Moi aussi, imbècil!

I és que jo sempre vaig armat quan surto de casa. La meva feina vol protecció, i aquella no era la primera vegada que em trobava tocats del bolet fora d’una investigació. L’arma el va intimidar prou perquè deixés d’amenaçar-me i el pogués immobilitzar. Els gendarmes van arribar al cap de poc. Tenien un seguit de preguntes per fer-me, però jo estava massa cansat. Em vaig disculpar i me’n vaig tornar al llit, per fi en silenci.

 

#30dies30històries

Carretera nocturna

Bloguer i narrador

Escriu un comentari:

L'adreça electrònica no es publicarà.

Site Footer