Fent memòria

No recordo què ha passat. Ha estat aquesta tarda, però… on? A casa, a la plaça, al bar? Al cotxe. Sí, al cotxe. I què hi feia jo, al cotxe? Conduïa, fumava, parlava per telèfon? No, estava dormint. Com un liró. Al seient del darrere. Però per què? Ah, és clar! Em vaig aturar en una àrea de servei per descansar. I algú em va despertar donant copets al vidre. Qui era? Un nen, un camioner, un gos? Ah, no, un policia. Sí, un agent que em deia que allà no s’hi podia aparcar. I després recordo ventar una bufetada. Una bona masmàrria. Al policia. És que no m’agrada que em despertin quan sóc a la fase REM.

Ara ho entenc tot. No sabia com havia acabat a la garjola. Per una reacció espontània, sense malícia. Jo, que sóc un tros de pa. Si ho he fet sense voler. Au, va, deixeu-me sortir. DEIXEU-ME SORTIR! TRAIEU-ME D’AQUÍ!

 

#30dies30històries

Bloguer i narrador

Escriu un comentari:

L'adreça electrònica no es publicarà.

Site Footer