Exercicis d’estil: El pas de vianants

El 1947 en Raymond Queneau va publicar l’obra Exercices de style (Exercicis d’estil), on explicava una mateixa anècdota de noranta-nou maneres diferents. Basada en aquesta intessantíssima tècnica, us presento la meva versió.

Relat

Un calorós dia d’estiu apareixia per la cantonada un home d’aparença sospitosa que transportava un maletí. Es notava que tenia pressa, ja que, arribant al pas de vianants, no va fer cas del semàfor en vermell, va apartar bruscament la gent que s’esperava pacientment a la vorera i va creuar la carretera amb unes grans gambades. Diversos cotxes van veure’s obligats a aturar-se en sec per tal d’evitar un accident. El conductor d’un monovolum va abaixar la finestreta del seu vehicle per llançar quatre improperis al responsable d’aquella acció incívica. L’home del maletí li va correspondre aturant-se uns instants, ja a la vorera contrària, per esputar en senyal de desaprovació sense canviar en cap moment la seva expressió facial.

Precisió

A les 11.32 del 25 de juliol, un home de 35 anys i 7 mesos d’edat caminava a una velocitat de 2 metres per segon carregant un maletí de color PANTONE 423 C de 40 centímetres d’amplada per 55 d’alçada, amb un pes de 5,89 quilograms. Amb la seva mà esquerra arrossegà 30 centímetres una dona de 64 anys i 3 dies, de manera que tingué via lliure per creuar amb 12 passes la superfície de quitrà, malgrat que la llum del semàfor era de color PANTONE 485 C. Un total de tres cotxes reduiren la seva velocitat a 0 quilòmetres per hora, i el conductor d’un d’aquests abaixà 25 centímetres la finestreta, pronunciant 9 paraules. Seguidament, l’home expulsà de la seva cavitat bucal 1,2 ml de líquid que viatjaren a 10 metres per segon abans d’impactar contra el terra.

Diàleg

—Ja has pensat què li regalaràs a en Martí?
—Buf… Encara no.
—Potser que t’afanyis, doncs, perquè la festa és dem… Ei! Què fa vostè? Pe-però… què s’ha cregut!
—És que hi ha gent ben mal educada, eh! Mira que empentar una pobra dona! —es queixa un dels vianants.
—Fill de la cabra! Mira per on vas, collons! —esclata un conductor— Ha! I a sobre m’escup, el nyèbit!

Notícia

Un home de procedència desconeguda, d’uns trenta anys, va provocar ahir al matí un conflicte al carrer dels Xiprers de Vilacent. Segons han afirmat diversos testimonis, l’individu en qüestió va creuar per un pas de vianants quan el semàfor estava vermell, provocant una afectació momentània al trànsit. Una patrulla de la policia local arribava al lloc dels fets poc després, sol·licitada per una veïna del municipi que estava en estat de xoc després de rebre una empenta de l’home desconegut. La dona ja ha anunciat que presentarà una denúncia.

Improperis

No et creuràs el que em va passar aquell maleït dissabte. Un sòmines esquifit i perdonavides vestit amb una gavardina de les barates, de les que pots comprar a les miserables botigues xineses, va aparèixer del no-res i va començar a apartar de la vorera els vianants capsigranys. I el carall de semàfor estava vermell com una tomata, però aquell aixafabolets bufagaites va travessar igualment pel pas de vianants. La mare d’en Tano! I això no s’acaba aquí: un conductor palangana es va indignar i li va llençar quatre insults ben donats, sí senyor! Això sí, l’home de la llardosa gavardina va escopir-li, el molt pelacanyes! Quin gra de pus! Desvergonyit! Panxacontent! Milhomes! Baliga-balaga! Escuracassoles!

Barbarismes macarrònics

Ahir pel matí havia un muchacho que ben decidit i sèrio va començar a emputxar els peatons que s’estaven esperant a l’acera. Va ser inacceptable, desde luego! I després, encara que el semàforo estava roig, va atravessar la carretera. Un par de cotxes es van parar en frente seva i van tocar el pito. Un dels conductors, fins i tot, va xillar ben fort de l’enfado que portava a sobre! Tot i això, l’home va llançar un escupitajo a la sufísie del terra. Tremendo!

Versos lliures

El sol despuntava aquell dissabte,
la tranquil·litat la trencava un sapastre
que equipat amb un vell maletí
empentava els vianants sense fi.

Una dona enèrgicament es queixava
tanmateix el senyor ja travessava,
no feia cas del vermell del semàfor
perquè el seu civisme es mostrava adiàfor.

Els cotxes aturats estaven
ja que si no al senyor atropellaven,
un dels conductors, ben indignat
volia veure l’home castigat.

Un esput va obtenir per resposta
que de la ferida li va fer saltar la crosta,
i el senyor seguia el seu camí amb decisió
sense cap mena d’aturador.

Bloguer i narrador

El debat decisiu

Sortida 131

ABCDinar

ABCDinar

Peu de pàgina