Jornada laboral

Era un quart de deu. Havia tornat a fer tard i li tocava aguantar el sermó de la mestressa, que amb posat altiu i amenaçant-la amb el dit índex li recriminava la impuntualitat i li anunciava que deixaria de cobrar part del sou, que ja era molt miserable. Amb aquesta rebuda, va agafar una galleda i una esponja de l’armari i va omplir la primera d’aigua i lleixiu per fer l’habitual neteja de la cuina.

La mestressa va tornar a entrar al cap de poc, ben alterada, cridant que per què no havia tret el correu de la bústia, que allò ho havia de fer cada dia sens falta, pobra desgraciada, que no serveixes per a res, inútil.

Amb tot, la minyona es va aixecar del terra per anar a buscar les cartes, però va ventar un cop a la galleda, que es va vessar per tot el parquet. La mestressa va envermellir de ràbia, no suportava aquella nena destralera que ni tan sols podia fregar el terra sense cagar-la. Li va recordar, per enèsima vegada, que aquella actitud era intolerable, i que anés amb molt de compte, bastarda, escòria, que et vaig pagar tots els deutes i m’ho agraeixes d’aquesta manera! Et faré la vida impossible, fastigosa de merda, foca, grenyuda, gra de pus!

La minyona no ho podia suportar més. N’estava fins al capdamunt, de la mestressa, que la tractava com un gos. Ben enrabiada, va fixar-se en el ganivet de cuina que hi havia sobre el marbre, el va agafar i li va clavar al coll. El va treure. I va prosseguir, alienada, amb més estocades al pit i a l’estómac. Una. Dues. Tres. Quatre. La sang rajava a dojo. La mestressa es va desplomar a terra com un sac de patates. La minyona va passar el ganivet per sota l’aixeta, el va netejar a consciència i el va deixar al calaix. Es va treure els guants i la bata, va mirar amb menyspreu el cadàver i va sortir per la porta.

 

#30dies30històries

Productes de neteja

Bloguer i narrador

Carretera nocturna

Bona nit, estimat hoste

Un Nadal blanc

Injustícia

Escriu un comentari:

L'adreça electrònica no es publicarà.

Site Footer