Com cada vespre, la senyora Remei va disposar-se a parar la fresca a la vorera de davant de casa. Arrossegava la cadira de plàstic al llarg dels poc més de deu metres de llambordes que separaven el porxo del carrer: l’edat no li permetia fer gaire esforços i de passada treia de polleguera el senyor Ramon, el veí del costat, que no suportava la fressa dels sotracs i se li’n queixava cada dos per tres. De fet, en aquell precís …
Entrades del blog
La víctima estava estacada en una taula d’operacions lleugerament inclinada, observant neguitosa l’entorn sense poder-se moure. El raptor entrà a l’estança amb un somriure malèfic i tragué la mordassa a la víctima, a qui saludà amablement. …
El franctirador analitzava l’ecosistema urbà a través de la mira telescòpica del seu fusell. Des d’aquell terrat controlava tota l’avinguda, que anava ben densa, com corresponia a un dilluns al matí. Va passar-se la llengua per …
Van tocar el timbre. El senyor Passacolls i la senyora Riumors de Vallbella s’esperaven a l’altra banda de la porta amb una ampolla de vi sota el braç. El marquès de Boirabaixa els va donar la …
Ara que he pogut gaudir de quatre dies de descans després d’unes setmanes frenètiques, m’ha vingut de gust escriure uns nous exercicis d’estil. Així acabem l’any amb un toc divertit i nadalenc. En aquesta ocasió tenim …
—I aquí podeu veure Descans al precipici, obra de l’aclamat Pierre Delabroche, pintada a la seva casa rural de la Toscana quan, diuen, estava ben enfebrat. La visita se m’estava fent pesada. El meu amic m’havia arrossegat …